Preparar-se emocionalment és una de les claus en la nostra evolució com a jugador, però abans de començar a veure què es pot fer per millorar l’aspecte mental, val la pena entendre com funciona el cervell de les persones.
El cervell té dues funcions principals: la supervivència i l’aprenentatge. I si ho pensem bé, l’aprenentatge també és necessari per a la supervivència. Com que aquest és l’objectiu principal, al cervell no li agraden els canvis. El cervell se sent més relaxat en entorns, activitats o amb persones conegudes.
Quan els entorns o les activitats són noves i les persones desconegudes, el cervell es posa en alerta, ja que interpreta aquestes situacions com a perills potencials.
Entre d’altres, aquesta és la raó per la qual moltes persones no només tenen resistència als canvis, sinó que aquests canvis els generen un gran cansament i, en canvi, en situacions rutinàries se senten còmodes i no noten cap cansament extraordinari.
Per descomptat, si es vol canviar això i convertir-se en persones que se sentin còmodes i fins i tot gaudeixin amb situacions noves, això es pot entrenar.
Com preparar-se emocionalment?
Cal aprofitar precisament que al cervell li agrada allò repetitiu i conegut per ajudar-lo. Posem per exemple aquesta situació: durant el dia es fan activitats normals (treballar, anar a classe, etc.) i a la tarda s’entrena. Aparentment, és una activitat rutinària, ja que es fa diverses tardes a la setmana, però si no es fa res específic, probablement quan arribi l’entrenament encara s’arrosseguin pensaments, preocupacions i emocions del dia a dia.
Per deixar de “arrossegar” les situacions del dia, cal utilitzar algunes rutines que permetin indicar al cervell el canvi d’activitat. Abans dels entrenaments o els partits, ajudarà establir certes rutines que indiquin al cervell el canvi d’activitat que es farà.
Alguns exemples són: escoltar un tipus de música concret, veure vídeos inspiradors, llegir alguna lectura que també inspiri, preparar la bossa de roba esportiva seguint un ordre determinat, parlar amb una persona específica que pugui ser una font d’inspiració per al joc, arribar aviat a la pista i perdre’s per algun lloc que li agradi a la persona (vestidors, grades…) buscant la soledat per, durant uns minuts, mentalitzar-se/relaxar-se, visualitzar l’entrenament que es farà (què es farà i com, com es sentirà un mateix mentre ho faci, etc.) i activar algun ancoratge que s’hagi creat amb el coach esportiu.
Tots aquests exemples són reals i molts esportistes els utilitzen amb regularitat.
Una proposta per acabar: en cas de no estar-ho fent, començar a posar en pràctica algun dels exemples explicats o algun altre que la persona consideri que li anirà millor. Es poden provar durant almenys dues setmanes.
Jordi Salat
Responsable Àrea Gestió Emocional Programa esportiu ITW Sport
Coach Esportiu i Trainer PNL
