El turmell conté diversos lligaments susceptibles de patir un esquinç, i en ocasions no es produeix un esquinç de turmell de forma aïllada, sinó que s’associa a una fractura. Per això és important acudir a un professional sanitari, per descartar que hi hagi lesions de major gravetat i, en cas que n’hi hagi, el tractament fisioterapèutic per a esquinç de turmell.
En aquest post, parlarem concretament del lligament col·lateral extern, ja que és el que es lesiona més freqüentment en jugadors de bàsquet, i suposarem que es produeix de forma aïllada, sense fractura.
Què és un esquinç de turmell?
Un esguince es la lesión de un ligamento, y se produce como consecuencia de realizar un movimiento forzado de la articulación (en este caso, el tobillo), el cual somete al ligamento a un estiramiento superior al que puede soportar.
Existeixen diversos graus de lesió, i una de les formes de catalogar la magnitud de la mateixa, de menor a major gravetat, és la següent:
- Esquinç de turmell Grau I
Es produeix una distensió, és a dir, s’allarguen les fibres del lligament. Aquí també s’inclourien petites microruptures. El jugador pot sentir dolor, impotència funcional (no pot moure el turmell adequadament) i tumefacció global (hinxor). En aquest tipus d’esquinços, no hi ha presència d’equimosi (és a dir, la zona no es posarà de color morat).
- Esquinç de turmell Grau II
- Hi ha ruptura d’algunes fibres del lligament. El jugador sentirà dolor, inestabilitat i impotència funcional severa. Depenent de com sigui aquesta ruptura i de la ubicació en què es trobi, podríem trobar dos signes més a més dels símptomes que ja hem esmentat, però solen aparèixer de manera independent, és a dir, o es produeix un, o l’altre:
- Equimosi: per la pròpia ruptura del lligament, hi ha una extravasació de sang i es produeix el morat.
- “Derrame en huevo de paloma”: amb aquest tipus de vessament, el peu es posa literalment com una pilota.
- Es produeix degut a que, a més de la ruptura d’algunes fibres del lligament, també es trenca la càpsula articular, fent que surti tot el líquid sinovial.
- Aquest vessament és immediat, apareix al minut de produir-se l’esquinç. Si no es forma, el que sol ocórrer és que al cap d’unes hores es produeix la inflamació normal (seria el típic cas en què pots seguir jugant amb molèsties i l’endemà el tens inflamat).
- Esquinç de turmell Grau III
En aquest cas, la ruptura del lligament és total o bé queda un filament unint les dues parts. Al turmell es podrà observar una equimosi més gran que la que apareix amb el grau II, una impotència funcional molt severa i un procés inflamatòri molt ràpid. Si només hi ha ruptura del lligament, quan el jugador mogui el turmell no li farà mal.
Això es deu al fet que si hi ha un esquinç de grau I o II i es fan moviments amb el turmell, es tensarà més el lligament i això és el que provoca el dolor, mentre que si hi ha un grau III i el lligament està totalment separat en dos trossos, els moviments no crearan cap tensió i per tant no es causarà dolor.
Tanmateix, si a més del lligament també es veu afectada la càpsula, aleshores sí que farà mal. Existeix la possibilitat que es produeixin les dues coses alhora: la ruptura total del lligament i la ruptura de la càpsula (ja sigui de forma parcial o total).
¿El calçat s’ha de treure?
Segurament haureu escoltat que si algú es fa un esquinç, no s’ha de treure el calçat, però sabeu el motiu? És tan simple com que si traiem la sabata i després es produeix un vessament en ou de colom o el turmell s’infla massa, no podrem tornar a col·locar-lo.
Per tant, la resposta a si un jugador ha de treure’s el calçat és: depèn. Si tindrà dificultats per arribar al centre mèdic, el millor és que el deixi posat, mentre que si va acompanyat i el poden portar, és indiferent si se’l treu o no.
Etiologia
La causa principal d’aquesta lesió sol ser el moviment sobtat cap a la inversió (és el gest que veiem a la imatge, on el peu va cap a dins).
És freqüent que es produeixi en jugadors de bàsquet perquè és un esport en què hi ha salts, canvis de direcció, frenades brusques… Tots aquests gestos sotmeten a molta tensió al turmell, i si el peu es col·loca de forma errònia en contactar amb el terra, es pot produir l’esquinç.
Un altre mecanisme lesional que ho provoca és trepitjar el peu d’un altre jugador, fet que fa que el turmell es doblegui sobtadament i de manera brusca.
Prevenció
Al contrari que passava en el post anterior amb les capsulitis interfalàngiques, els esquinços sí que es poden prevenir fins a cert punt.
Els accidents poden passar, com en el cas de trepitjar un company i que el turmell es doblegui, però podem fer que el turmell estigui “fort” i preparat per resistir aquests moviments.
Amb l’ajuda d’un professional, es pot preparar el turmell perquè poc a poc s’adapti als moviments que realitzarà al llarg del joc. D’aquesta manera, afavorirem que tingui una millor capacitat de resposta en cas de realitzar un gest lesiu.
Tractament de l’esquinç de turmell
Per poder accelerar el procés de curació de l’esquinç, és molt important acudir al fisioterapeuta.
El primer que cal tenir en compte respecte al tractament fisioterapèutic per a l’esquinç de turmell és que requereix un temps de repòs relativ (segons el grau de lesió), i que un retorn anticipat al terreny de joc pot causar problemes a llarg termini. Per tant, tot i que tinguem molta pressa per tornar a la pista i jugar al nostre esport favorit, el millor és tenir paciència i assegurar-nos que la lesió cicatritza correctament.
Per què remarquem això? Perquè molts jugadors pateixen un esquinç i esperen poder tornar a jugar al màxim a la setmana de patir-lo, i la realitat és molt diferent.
Hi ha molts factors que poden influir en la recuperació i cada jugador és diferent. El més important és deixar-nos guiar i assessorar per un bon professional durant el tractament fisioterapèutic per a l’esquinç de turmell, que ens marcarà els temps del nostre retorn a la pràctica esportiva.
Quan es cura un esquinç de turmell? Els temps de recuperació són molt diferents segons el grau de lesió de l’esquinç i només són orientatius, no són una regla que s’hagi de complir al 100% per tot el que hem mencionat abans: cada persona és un món.
- Grau I
Col·locar un embenat funcional durant 1 o 2 dies sol ser suficient per aconseguir la curació. La càrrega total es sol aconseguir al voltant del 3r o 4t dia, i el retorn a l’esport sol ser a partir del 10è dia.
- Grau II
Depenent dels símptomes i del grau de ruptura parcial (no és el mateix que es trenqui un quart del lligament que tres quarts), els temps seran uns o altres. Com a regla general, es sol col·locar un embenat durant 5-10 dies i és possible que s’aconselli reduir el suport durant 6-12 dies. A partir d’aquí, s’ha de començar una recuperació primerenca de la mà d’un fisioterapeuta.
En aquest grau de lesió, el lligament sol cicatritzar entre els 6 i els 15 dies, però no és capaç de resistir l’esforç esportiu fins als 30-45 dies. Això és molt important i cal que quedi clar.
Si estem, per exemple, al dia 20 post-lesió i ja no ens fa mal caminar, no hem de tornar a fer esport al 100% perquè el lligament encara no està preparat i podríem generar un nou esquinç, la qual cosa ens portaria a cronificar la lesió.
Es podria començar a fer esport sota supervisió d’un fisioterapeuta, que marcarà els límits als quals podem arribar perquè el lligament es vagi adaptant poc a poc i torni a estar en perfectes condicions tan aviat com sigui possible.
- Grau III
El fet de tenir el lligament totalment trencat dificulta la recuperació. Aquesta pot ser conservadora (amb ajuda de fisioteràpia) o quirúrgica. Parlant en termes generals, si el deportista no es opera, la cicatrització no sol produir-se fins als 30-45 dies, i el lligament no és apte per resistir les càrregues esportives fins als 60-90 dies.
Pautes generals
El protocol que es sol seguir en el tractament fisioterapèutic per a esquinç de turmell i en el tractament de lesions agudes es coneix com POLICE, i consisteix en [1]:
- P: Protecció → cal protegir la zona lesionada per facilitar al cos la seva pròpia autocuració.
- OL: Càrrega Òptima → cal aconseguir la càrrega òptima. Sempre es parla d'una fase de “descans”, però aquesta ha de ser sempre relativa. Cal afegir càrrega a la zona afectada, però de manera regulada i controlada sempre per un professional.
- I: Gel → per tractar la inflamació cal col·locar gel sobre la zona afectada, però només en aquells casos en què sigui desmesurada o hi hagi molta dolor.
- C: Compressió → igual que el gel, serveix per reduir la inflamació en aquells casos que sigui necessari.
- E: Elevació → elevar l'extremitat afectada també ajuda a reduir la inflamació, sobretot si es combina amb les dues tècniques anteriors.
Per últim, realitzar un embenatge funcional sol ser el tractament estrella, ja que limita el gest lesiu però sense restringir la resta de moviments. Aquest tipus d'embenatge ha de ser realitzat sempre per un professional, ja que una col·locació incorrecta pot perjudicar la curació i causar dolor al jugador.
Un cop entrem en la fase subaguda, serà important recuperar la mobilitat del turmell i el to muscular. Així mateix, un dels grans pilars de la rehabilitació és la feina de la propiocepció, amb la qual ajudarem a estabilitzar l'articulació i prevenir que es torni a produir l'esquinç en millorar la capacitat reflexa de l'articulació.
En definitiva, perquè un esquinç curi de manera adequada i es redueixi el risc de recidives, cal l'acompanyament d'un fisioterapeuta. D'aquesta manera, el jugador estarà sempre ben assessorat i rebrà el tractament individualitzat més adequat al seu cas, i així aconseguirà el que tots volem: tornar el més aviat possible a jugar a bàsquet de manera segura.
Bibliografia
[1] https://lafisioterapia.net/protocolo-police-fisioterapia
Tania González
Fisioterapeuta Programa esportiu ITW Sport
